FM16- 2n ESO
Paraules clau
Joc, divisibilitat, mcd, raonament aritmètic,
algoritme d'Euclides, pràctica productiva, connexions
Nivell
6è, 1r ESO, 2n ESO, 3r
ESO (en els primers cursos per potser no cal arribar a fer l'última pregunta
que deixariem per al cursos superiors).
Enunciat
Introducció
Aquest problema tracta un dels temes clau de secundària, la
divisibilitat i, concretament, el màxim comú divisor, però partint del punt de
vista conceptual. No busca l’aplicació mecànica d’un algorisme de factors i
exponents, que per a la gran majoria dels alumnes no té sentit, sinó que
incideix en el concepte per arribar-hi
d’una manera raonada. En aquest sentit és molt interessant la lectura de
l’article de la Cecília Calvo: “Divisibilidad:
una excusa para hablar de cosas importantes”: http://www.semur.edu.uy/curem5/actas/pdf/50.pdf que
insisteix en “promoure esquemes
conceptuals rics en relació als conceptes matemàtics, en no centrar l’aprenentatge
d’un concepte en l’entrenament d’algoritmes associats i practicar els
procediments matemàtics de manera productiva.”
Sota l’aparença d’un senzill joc o repte de restes que tots els alumnes poden començar i
fer, s’amaguen patrons que han d’anar descobrint i conceptes clau de
divisibilitat per arribar a trobar un algoritme fàcil per descobrir el mcd de dos nombres i relacionar-ho amb l’algoritme d’Euclides com a mètode
alternatiu que introdueix també un altre i més complet significat del residu en
la divisió. Aquesta última
relació necessitarà de la guia i orientació del professor doncs el salt entre
les activitats anteriors i la que demana la relació no és gens fàcil. Per això
donem al professorat material que treballa el concepte des de
diferents perspectives i que pot
ajudar als alumnes a arribar a les seves pròpies conclusions de manera més
fàcil i autònoma (sobretot els de secundària).
Per què hem seleccionat aquest problema?
Aquest repte o joc està àmpliament
treballat al bloc del PUNTMAT en el post: Pràctica productiva
amb restes http://puntmat.blogspot.com.es/2014/11/practica-productiva-amb-restes.html. Realment, no caldria afegir res més a tots els suggeriments didàctics i
ampliacions que donen, a més dels recursos digitals o applets que ofereixen
tant del joc de les restes com de l’algoritme d’Euclides. Però pensem que, per les raons exposades a la
introducció, com a exemple de treball productiu i com exemple de treball de la
competència 7 de l’ESO (amb correspondència de la competència 6 de primària)
d’interconnexió entre les diverses parts de la matemàtica i els diversos
significats d’un mateix concepte, val la pena exposar-lo i també veure algunes
molt bones observacions que han reflexat els alumnes en els seus informes.
Per una altra banda
hem trobat bons materials (apartats de recursos i d’ampliació) que poden donar un pas més en
la visió didàctica del professorat respecte a la divisibilitat i una altra
perspectiva visual del raonament del mcd entre dos números a partir de la
construcció d’un rectangle i divisió d’aquest en quadrats seguint l’algoritme
d’Euclides.
Treballar un concepte des de perspectives i
representacions diferents, amplia les possibilitats de construcció
significativa i de comprensió del mateix per part de l’alumnat. Amb els
recursos podeu ajudar als alumnes a establir les connexions entre el joc de les
restes proposat, el màxim comú divisor i l’algorisme d’Euclides.
Les respostes d’alumnes que posem com a
exemples són extretes de 15 informes dels presentats pels alumnes en la primera
fase del FM16.
Bloc de continguts
Numeració i càlcul. Canvi i relacions.
Competències implicades
PROBLEMA
|
COMPETÈNCIES SECUNDÀRIA
|
|||||||||||
1
|
2
|
3
|
4
|
5
|
6
|
7
|
8
|
9
|
10
|
11
|
12
|
|
JOC DE LES RESTES
|
||||||||||||
Competència 7: Usar les relacions que hi ha entre les
diverses parts de les matemàtiques per analitzar situacions i per raonar ([1],
p.33) (correspondència amb la 6 de primària).
Possibles estratègies de resolució de problemes ([2])
Abordatge fent un joc.Cerca del patró.
Recursos
. Graella digital o applet per fer el joc de les restes: http://www.mathszone.net/mw/number/100sq/index.html
. Demostració visual de l’algoritme d’Euclides amb GeoGebra:
L'objectiu és trobar de forma visual el mcd (a,b) i ajudar a entendre aquest concepte.
. “Omplim de taulellets” en el bloc del Manel Martínez:
La divisibilitat i el concepte de màxim comú divisor entre dos nombres
enters. Tot girarà entorn de l’algorisme
d’Euclides. S’acompanya d’un programa de Scratch on un simpàtic ratpenat
aplicarà l'Algorisme per trobar el màxim comú divisor entre dos nombres enters
positius menors que 100.
Enunciat i solucions
Ara comença el repte de veritat. Ara us toca a
vosaltres investigar diferents situacions.
a.- Què passa si els nombres triats són 15 i 16? Solució: queden pintats tots els nombres anteriors a 16.
b.- Què passa si els nombres triats són 32 i 34? Solució: pintem tots els parells anteriors a 34.
c.- Què passa si els nombres triats són 41 i 43? Solució: queden pintats tots els anteriors a 43.
Justificació i raonament de la solució de la pregunta c de l’informe d’un dels equips
d.- Observeu que en la primera pregunta els dos
nombres són consecutius, en la segona són dos parells consecutius i en la
tercera són imparells consecutius. Si escolliu parelles semblants a les
anteriors passaria el mateix? Podeu trobar una llei general? Cal valorar la justificació.
‐ Si
escollim dos nombres consecutius les restes cobreixen... Solució:
en aquest cas les restes cobreixen tota la graella fins al més gran dels dos
nombres inicials
‐ Si
escollim dos parells consecutius les restes cobreixen... Solució: en
aquest cas les restes cobreixen els nombres parells de la graella fins al més gran dels dos nombres inicials
‐ Si escollim dos imparells consecutius les
restes cobreixen... Solució: en aquest cas les
restes cobreixen tota la graella fins al més gran dels dos nombres inicials.
S’han de valorar les justificacions que siguin semblants a que “en restar els dos nombres inicials, com són
consecutius, el resultat sempre serà 2. Amb el nombre 2, aconseguim tots els imparells
sempre més petits que els inicials. Però com després es pot aconseguir l’1,
fent 5 – 3 =2 i 3 – 2 =1, acabarem
aconseguint els parells restants. En finalitzar, acabarem aconseguint tots els
nombres més petits dels inicials”
e. Trobeu unes quantes parelles
inicials que compleixin que tots els punts marcats siguin:
1-. Múltiples de 3?
2-. Múltiples de 4?
3-. Múltiples de 5?
4-. En cada cas dels
anteriors hi ha més d’una possibilitat?
Solució: Els nombres
escollits han de ser múltiples consecutius del que demana l’enunciat. Tots els
nombres que queden marcats són múltiples de 3, de 4 o de 5 en funció de
l’enunciat. I queden unes imatges significatives de les graelles pintades:
f. Després d’haver estudiat tants
cassos, sabríeu dir quina relació hi ha entre els dos nombres triats al principi i el
menor dels nombres acolorit?
Solució: després
d’haver fet el joc amb l’exemple de l’enunciat i els exemples de la pregunta e
(si, per exemple, els múltiples que agafen de 3 no són consecutius com 63 i 18,
el número més petit és el 9 que és el mcd de 18 i 63), haurien d’arribar a la
conclusió de que el menor dels nombres acolorits, és el màxim comú divisor dels
dos nombres. També que tots els nombres que acaben pintant són múltiples
d’aquest mcd.
g. Feu una cerca per Internet per
esbrinar com funciona i per a què serveix l'algorisme d'Euclides. En aquest
algorisme es fan divisions enteres. Sabeu que una divisió entera es pot fer amb
restes successives? Quina relació hi ha entre el joc de les restes i l'algoritme
d'Euclides?
Solució:
Els alumnes haurien
d’investigar sobre el que diu l’algoritme d’Euclides.
Imatge del bloc de Clara Grima: “El
“más menor” de los múltiplos y el “más mayor” de los divisores”
O
aquesta versió més formal:
Font:
gaussianos.com
Aquesta pregunta final
de connexió és on troben la verdadera
dificultat. Per això, com a treball
d’aula us suggerim el treball amb els diferents recursos de l’entrada del
Puntmat i de l’apartat d’ampliació que us proposem.
Alguns no entenen que
el que demana la pregunta és una connexió i només hi posen l’enunciat de
l’algoritme d’Euclides que han trobat a Internet.
Altres arriben a dir
que els dos algoritmes serveixen per trobar el mcd de dos números donats, és a
dir, que la connexió és que tenen la mateixa funció.
I molt pocs, acaben de
profunditzar en la relació entre els dos i donar una bona argumentació del que
han trobat.
Ens ha agradat molt
els raonaments que fan alguns dels equips per trobar la semblança entre els dos
algoritmes:
En aquest últim exemple, volem
destacar l’últim paràgraf del raonament
dels alumnes que arriben a adonar-se del concepte més ampli de divisió com
una cadena de restes successives (el que podríem relacionar amb el
concepte, ja més generalitzat, de que el producte són sumes successives i
adonar-se de totes les relacions entre les quatre operacions).
Ampliacions
.
El algoritmo de Euclides como nunca lo habías visto. http://gaussianos.com/el-algoritmo-de-euclides-como-nunca-lo-habias-visto
Mostra de forma interactiva visual amb l’ajuda del GeoGebra donant un
raonament geomètric al mcd de dos números. Una altra perspectiva o mirada per
ampliar el concepte.
. Barba, D., &
Calvo, C. (2014). Algunas actividades para hablar de divisibilidad. Suma:
Revista sobre Enseñanza y Aprendizaje de las Matemáticas, (76), 91-98. http://puntmat.blogspot.com.es/p/publicacions.html
. Apartado 679. El mcd y las fracciones
continuas. Lorenzo López, J. http://joselorlop.blogspot.com.es/2016_11_01_archive.html
“Ejemplo de cómo todo
rectángulo con lados naturales se puede descomponer en una cantidad finita de
cuadrados con lados naturales y, lo que es equivalente, de cómo todo número
racional se puede escribir como una fracción continua finita... gracias al
algoritmo de Euclides para calcular el máximo común divisor (mcd) de dos
números naturales”.
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
. Calvo, C (2015). Divisibilidad:
una excusa para hablar de cosas importantes. Acta del CUREM5 (V Congreso
Uruguayo de Educación Matemática: http://www.semur.edu.uy/curem5/actas/pdf/50.pdf
ENUNCIAT PELS ALUMNES PDF
Es el segon problema (pàgines 4 i 5)
